Creiem que aquest document és prou important per a penjar-lo aquí.
Si esteu d'acord amb el que s'hi diu, podeu adherir-vos-hi a través de la web www.ubuntu.upc.edu
Moltes gràcies
Rubí Solidari col·labora amb la plataforma per Rubí Lliure de TransgènicsA la parada que la plataforma va situar el dia de Sant Jordi enfront dels jutjats, per recollir signatures. Properament penjarem més info. de la campanya.
De moment, podeu consultar www.somloquesembrem.org
Rubí Solidari posa en marxa aquesta setmana noves activitats relacionades amb les Estades Solidàries d'enguany, que es realitzaran a Guatemala i Nicaragua. Per tal d'aprofundir en la realitat d'aquests i altres països, tindran lloc dues jornades, que seran obertes a tota la ciutadania.
La primera jornada tindrà lloc dissabte 5 d'abril, i s'ha dividit en dues parts. La primera serà a les 10 del matí, i comptarem amb la presència de l'Arcadi Oliveres, president de l'entitat Justícia i Pau i doctor en Economia. Durant el matí, Oliveres serà l'encarregat de posar sobre la taula la situació que actualment viuen molts països en vies de desenvolupament pel que fa als drets humans, les situacions d'abús econòmic i social i quin és el paper de la cooperació internacional en la millora de les condicions de vida d'aquests indrets.
El mateix dia, però ja a partir de les 17 hores, ens visitarà Josep Lluis Gordillo. Gordillo és professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona, i coautor del llibre Humanitarisme militar, militarisme humanitari. En la seva intervenció explicarà com els conflictes armats afecten les relacions de les persones amb el seu entorn, sobretot pel que fa a la gestió dels recursos naturals i a la producció agrícola.
La segona jornada que s'ha preparat tindrà lloc dissabte 12 d'abril. La primera part, també a les 10 del matí, comptarà amb la presència d'un membre de l'entitat Qui deu a qui. En aquesta sessió s'exposarà què és el deute extern, a quins països afecta, i qui són els principals beneficiats i perjudicats per el manteniment d'aquest deute.
A la tarda, a partir de les 17 hores, comptarem amb la presència de Toni Royo, tècnic de la Federació Catalana d'ONG's. Royo exposarà a Rubí quin ha estat i quin és actualment el paper de les Organitzacions No Guvernamentals en el desenvolupament dels països que reben aquesta ajuda.
Totes les sessions tindran lloc a l'Ateneu, C/Xile 1 i 3 de Rubí i constaran d'una exposició per part de la persona convidada i d'un col·loqui posterior en el que es comentaran els diversos aspectes de les xerrades. Aquestes jornades formen part de la preparació que reben les persones que marxaran, els mesos de juliol i agost, a Guatemala i Nicaragua, en el marc de les relacions de col·Laboració que Rubí Solidari manté amb entitats d'aquests països. A més, es tracta d'activitats a les que poden participar totes les persones que estiguin interessades en aquests temes. Us hi esperem.
Una altra manera de mirarHem après a mirar. Hem deixat enrere els prejudicis. Hem après dels altres. Hem parlat. Hem escoltat. Hem dubtat. Hem obert els ulls. Ens hem sorprès. Hem tornat a casa amb una altra mirada al món. Renovats. Complexos. Contents.
A la conferència "Fluxes entre Àfrica i la resta del món" (Papa Sow) vam aprendre que els africans, sobretot, emigren dintre del territori africà. Vam aprendre que ho fan després d´altres intents de sobreviure i que s'arrisquen molt abans d'arribar fins a nosaltres. Vam aprendre qui ve i perquè ve. Vam aprendre que els africans no viatgen sino que es muden. S'emporten tot el que poden, fins que arribi el dia en que ells mateixos tinguin la capacitat de produir el que ara carreguen als aeroports d´arreu del món. Vam desitjar que aquest dia arribi aviat. Que no es mudin. Que viatgin. Com nosaltres.
A la conferència "Conflictes armats i econòmics d'alta i baixa intensitat" (José Maria Royo) vam saber que a l'Àfrica encara hi ha 9 conflictes bèl·lics oberts. En vam enumerar les característiques i ens varem desfer dels tòpics. Les guerres africanes no són ètniques ni salvatges. Les guerres africanes son guerres com les altres. Vam saber també que el consum de certs productes com ara el mòbil alimenten aquestes guerres.
Gràcies a la conferència de les sis varem fer una "Aproximació a la realitat cultural africana" (per Jean Bosco Botsho). Vam aprendre que els africans creuen en la vida per damunt de totes les coses. En la vida visible i la invisible. El morts no són morts. La doble visió. Les mares i els pares. El cap del peix. Les orelles del cap. Vam riure. Vam obrir els ulls. Vam entendre. Vam aprendre que la societat africana és (contra tot el que fins a aquell moment havíem sentit) una societat d'ordre. Una cultura que creu en la col·lectivitat com a única manera de viure i conviure. Una cultura que no creu en el càstig sinó en el restabliment de l'ordre mitjançant el perdó. Una cultura molt diferent a la nostra. Una societat en la que no és pobre el que no té diners sinó el que està sol. Una cultura injustament tractada pels ulls europeus arribats a l'Àfrica que no van saber entendre res.
veure text de J.B. Botsho veure poema africà bibliografia sobre Àfrica
Diumenge es va realitzar una taula rodona amb el títol: "El futur d'Àfrica", a càrrec de Jean Pierre Male, Jean Bosco Botsho i Jaafara Outara. Àfrica representa encara una cultura menystinguda per nosaltres, de la que sovint només veiem el horror de la fam, el caos i la violència. Vam aprendre que d'aquesta visió se'n diu "la visió mirall": com més dramatitzo l'altre més em reforço a mi mateix. Europa es justifica a sí mateixa. Vam aprendre que la cooperació és sovint una nova forma de dominació i penetració. Vam aprendre que la solució d'aquests països no passa per "donar" sinó per "transformar". Vam prendre consciència de la importància d'aprofundir en el coneixement i la difusió de la realitat africana. Vam reconèixer com a arma la denúncia dels interessos de les empreses europees a l'Àfrica. Una veu sàbia ens va recomanar: "Mireu l'Àfrica a partir de l'Àfrica, doneu a l'Àfrica el dret a ser Àfrica". Així ho hem fet. Hem après a mirar. Hem deixat enrere els prejudicis. Hem après dels altres. Hem parlat. Hem escoltat. Hem dubtat. Hem obert els ulls. Ens hem sorprès. Hem tornat a casa amb una altre mirada al món. Renovats. Complexos. Contents.
Marta Pijuan Blanco
més info a l'Agenda
El 6è Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional dedicat a l'Àfrica Subsahariana va ser un èxit... També estem preparant la propera reunió de les Brigades Solidàries a Guatemala i Nicaragua.
6è Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional Rubí Solidari posa els ulls a l’Àfrica. A aquella part del continent que ens queda tant lluny
i alhora tan a prop, la que està per sota del Sàhara.
L’Àfrica negra, de la que com a molt ens
arriben històries de lluites i conflictes.
Volem mirar l’Àfrica perquè el continent mare és molt més del que ens pensem: la seva
història no s’entén sense la nostra, i a l’inrevés; la seva cultura (les seves cultures) suposen
una riquesa difícil de mesurar.
Però també volem mirar l’Àfrica Subsahariana, tots plegats, perquè en gran part el seu benestar és responsabilitat nostra. Fer un cop d’ull a les relacions colonialistes que perduren i a l’oblit en que cauen els problemes reals de les seves societats ens pot ajudar a entendre’ns a nosaltres mateixos. I més en aquest moment, en el que certes situacions insostenibles ens apropen cada cop més a la seva població.
El VIIè Curs de Solidaritat de Rubí Solidari vol convidar tota la ciutadania a entendre què és l’Àfrica, quins són i on neixen els seus problemes, quines són les seves potencialitats i quin és el seu futur. Us convidem, durant tres dies, a tots, a fer una nova mirada a l’Àfrica Subsahariana.
L'entrada al curs serà lliure, gratuïta.
El diumenge organitzem un dinar africà al preu de 10 euros. Qui vulgui podrà fer el pagament en el moment de inscriure's al curs
Consulta el programa del curs a l'Agenda
ACTE INFORMATIU A càrrec de: Henry Morales,
Coordinador d’Internacional del Movimiento
Tzuk kim-pop.
Dimarts dia 30 d’octubre de 2007 a les 19,30 h. a l'Ateneu Municipal de Rubí, C/. Xile, 1 i 3
Xerrada informativa sobre les estades solidaries a Nicaragua i Guatemala 2008 Dijous 18 d'octubre a les 20h. a l'Ateneu Municipal.
Més info a l'Agenda i a l'apartat de Brigades 2008
Objectius del Curs
El VI Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional pretén promoure el coneixement sobre la temàtica que proposa i que serà treballada pels assistents. Els cursos presenten sempre una realitat humana i social la qual es donada a conèixer àmplia i objectivament de manera que els participants tinguin el coneixement necessari d’ella que els possibiliti comprendre-la i tenir una opinió personal i objectiva. En la present edició es tractarà la realitat present d’Àfrica en totes les vessants (humana, social, cultural, etc.), però partint del coneixement del seu passat i dels esdeveniments que ha fet que aquest continent sigui com ara és.
A qui va adreçat el curs
Aquest projecte va adreçat a la ciutadania de Rubí sigui quina sigui la seva edat, el seu sexe, les seves creences, el seu origen o la seva ideologia. El conjunt de la població amb les seves circumstàncies personals, familiars i socials forma el cos social i en aquest sentit un projecte que vulgui incidir en la conducta social ha d’anar adreçat a la seva totalitat.
Dates del curs
Data: 23, 24 i 25 de novembre
Lloc: Edifici Rubi+D, Rambleta Joan Miró s/n Rubí (al costat de l’estació del FGC).
Properament anirem concretant el programa
El passat dimarts 13 de març,
Iman A. Khamas va protagonitzar una xerrada-debat a l'Ateneu Municipal de Rubí. Van assistir unes 25 persones.
En primer lloc, es va projectar la pel·lícula "Iraq, Historias de mujeres" realitzada per la mateixa I. Jamas juntament amb Amal Fadhel. Després la convidada va fer una exposició de la situació actual al país.
En la pel·lícula, realitzada fa uns dos anys, es pot apreciar una xarxa social d'ajuda, on és la mateixa societat civil iraquiana la que intenta distribuir medicaments i suport sanitari a les zones més castigades per l'ocupació. Però la situació actual és molt pitjor, perquè ara és impossible moure's lliurement pel país. D'altra banda, les milícies amenacen de mort a tothom que intenta exposar opinions contraries a ells i això ha provocat un èxode d'iraquians a països propers com Síria, però també a Europa. La mateixa Iman no podia continuar exercint lliurament la seva professió i per això ara està vivint a Espanya com a refugiada, amb les seves dues filles.
La situació de la dona és molt precària. A part de les penúries que suposa tota guerra, les milícies sectàries les obliguen a cobrir-se el cap amb el mocador sota pena de mort. Abans de l'ocupació, a l'Iraq les dones vestien com volien. Les milicies també prohibeixen que les dones facin esport, estudiin, etc... Jamas va enfatitzar que aquestes milícies sectàries són un producte de l'ocupació americana. Van ser els americans els que van donar pes polític a les milícies, i també els van donar càrrecs a l'administració, el cos de policia, l'exèrcit i representació política. La violència sectària és posterior a l'etapa de S. Hussein, perquè abans aquests grups no tenien poder. La imatge que se'ns ven d'un païs autodestructiu no és certa, perquè abans de l'ocupació la convivència entre sunís, shiís, baasistes, kurds i cristians era pacífica.
